Deixem que sigui el mateix Bruce que ens expliqui de que va la cançó.
«La següent cançó és una història real, però una mica trista...travessava la ciutat on vaig créixer i vaig mirar cap a la finestra de J.J. Newberry’s i vaig veure una foto meva, una interpretació meva d’un artísta en un boníc i gran marc de vellut negre... el pitjor era que estava al costat de Bruce Lee que semblava que anava a picar-me el cap, i a l’altre costat hi havia un gos que ni tan sols em mirava, el pitjor que va passar és que jo en vaig voler un, ja sabeu, així que vaig enviar la Patti a per ell, a sota hi havia un gran cartell... a la meva pròpia ciutat, hi posava «19,99». Així doncs que el vaig penjar a casa meva, ja sabeu, suposava, bé, que la gent arribaria i tot el món es faria un tip de riure amb ell... però un darrera l’altre els meus amics anaven entrant i ningú va riure... o sigui que per això és una història trista...» (22-09-1992, Los Ángeles) Tret de http://cowboysofthesea.blogspot.com/
HEROI LOCAL
Anava conduint per la ciutat
Tan sols per matar el temps
Quan vaig veure una cara en un quadre de vellut negre
Des de la finestra d’un five and dime*
No vaig poder recordar el nom
Però el posat em resultava familiar
Li vaig preguntar a la venedora «Qui és aquell home
Entre el doberman i Bruce Lee?»
Ella digué «Tan sols un heroi local»
«Heroi local» digué amb un somriure
«Sí, un heroi local que durant un temps visqué aquí»
Vaig trobar un estrany vestit de negre
A l’estació de tren
Digué «Fill la teva ànima pot ser salvada»
Hi ha dones boniques i nits de mala vida
I diners perillosos de guanyar
Hi ha una gran ciutat tot travessant la frontera del whisky
I si ensenyes les cartes adequades
Ens farà caps, el dimoni paga
I aquells col·legues que són realment durs
Tindran el seu heroi local
Algú amb l’estil adequat
Tindran el seu heroi local
Algú amb el somriure adequat
Bé, vaig aprendre la meva feina i la vaig aprendre bé
Vaig fer-me una religió i una història per explicar
Primer em van fer rei després em van fer papa
Després portaren la corda
Em vaig despertar amb una gitana dient «Beu això»
Les meves mans havien perdut tota sensibilitat
Aquests dies em sento bé
Excepte quan no puc cridar al meu coratge des de la meva desesperació
Del calze enverinat
Vaig beure un vi embriagador
Aquesta nit jec aquí
Però hi ha alguna cosa a la meva orella
Dient que hi ha una petita ciutat just per sota el límit
Necessita un heroi local
Algú amb l’estil adequat
Buscant un heroi local
Algú amb el somriure adequat
Heroi local heroi local va dir ella amb un somriure
Heroi local que durant un temps visqué aquí
*El que aquí seria un "Tot a un euro" (a cent, pels que tenim una edat)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada