COMPTE ENRERE

Ja ho tenim a tocar, poc més de vint dies i començarà la gira europea, he de reconèixer que arribaré al concert sense saber gairebé res de la gira americana, només he vist un vídeo de Detroit Medley (em sembla) i poca cosa més, no he vist cap repertori sencer (he evitat com si fossin el diable les habituals fotos de les llistes) i sense voler m’he assabentat de que ha tocat alguna cosa poc usual, però res més, perquè la veritat és que vull arribar al dia 28 amb totes les possibilitats obertes, sense saber si serà un concert pels molt fans o pel públic més general, si les cançons de «Letter to you» hi seran gaire presents o no, i les del «Only the strong...»? (per mi aquestes no calen tampoc), i ell? Segueix en forma els seus 73 anys? I la banda? Està ben greixada? Encara que si us he de ser honest la veritat és que tot això em preocupa relativament poc, faci el que faci, toqui les cançons que toqui penso gaudir com un garri.

Perquè sí, perquè mai he sortir decebut d’un concert, això sí, vaig llegir que va tocar una de les versions que ha fet que més m’agrada i que només he escoltat 2 vegades (‘93 i ‘12) i la veritat és que m’agradaria tornar-la a escoltar, però com he dit abans, vaig amb zero aspiracions, a més, el fet de poder anar als dos concerts m’assegura satisfacció per partida doble, és curiós que molta gent quan s’assabenten que vas als dos diuen «Els dos?? però per què??!» la veritat és que no entenc aquesta mania de que anant només a un concert ja els has vist tots, bé de fet si que l’entenc, és ignorància, que consti que ho dic amb tot el respecte del món, perquè és evident que qualsevol persona amb un mínim de formació springstiniana sap que els dos concerts seran diferents, evidentment mantindran uns punts en comú, però clar, tenir més de tres-centes cançons al repertori et dona suficient joc per fer dos concerts suficientment diferents com per voler anar als dos, no creieu? He anat a catorze concerts (molts per alguns, molt pocs per d’altres) això suposa haver escoltat 383 cançons,vint-i-set per concert, que no son poques i 183 de les quals son diferents, com que no ho sé m’abstindré de dir si hi ha gaires grups que siguin capaços de fer això, però m’atreviria a dir que ben pocs.

Hi ha gent que pensa o diu que aquesta pot ser que sigui l’última oportunitat de veure’l actuar ja sigui en solitari o amb tota la banda, certament tant els components «originals» com ell mateix ja comencen a tenir una edat i evidentment això passa factura, però fa molts anys que n’hi ha que ja els donen per morts i enterrats (artísticament clar) i la veritat és que de moment segueixen ben vius i donant molta guerra, de fet al mateix Springsteen en una entrevista li van preguntar si es pensava retirar en algun moment, la seva resposta va ser que no, que mentre pogués seguiria pujant als escenaris i va posar com a exemple a Pete Seeger que amb noranta i tants anys encara va tocar a la presa de possessió de Barack Obama, a més poca cosa hi ha més absurda que aquells grups o cantants que diuen que es retiren, fan concerts de comiat, entrevistes etc... i poc temps després ja tornen a fer concerts i a fer algun disc (aquesta és una pràctica habitual al nostre petit país), o sigui, que mentre tingui forces crec que tindrem Springsteen per estona, i evidentment un servidor seguirà anant a tants concerts com pugui, ja siguin amb la banda o en solitari, segur seguríssim que els gaudiré com sempre he fet.

Per si algú vol recordar els dos concerts (per allò de que tots els concerts son iguals) que va fer fa el maig del 2012 us deixo aquí les dues cròniques que en vaig fer.

Estadi Olimpic 20 maig 2012

Estadi Olimpic 22 maig 2012