Una cançó pausada, sense presses, més aviat melancòlica (una miqueta com tot l’àlbum), uns arranjaments sense complicacions, tot això casa perfectament amb una lletra que et fa imaginar clarament un d’aquells motels de carretera tant típics però que ara ja està tancat i barrat. Un motel que pel que sembla mai havia estat de primera categoria (aquests llençols envellits...) ni gaire concorregut, potser el protagonista de la cançó hi treballava o era un dels pocs clients habituals i hi portava la seva amant (o parella), en qualsevol cas hi torna per recordar temps millors mentre es fot tot solet una ampolla de Jack (Daniels suposo) a la seva salut i a la de la seva amant.
Correcció: aportada pel Julià Salas, el protagonista segurament n'era el propietari i d'aquí la tristesa de veure el seu antic negoci tancat
MOTEL CLAR DE LLUNA
Hi
ha un lloc en una carretera per on
ningú passa i on ningú va,
el recepcionista diu que aquests dies
dos joves poden venir i
desaparèixer entre
els llençols descolorits d’una
endormiscada habitació cantonera
Entre l’enfosquida olor
de
flors marcides
Mandroses hores de capvespre
Al Motel Clar
de Lluna
Ara
la piscina està plena de buidor, tres metres de fondària
Té
Dents de Lleó creixent a les esquerdes del formigó
Una tanca
de filferro mig rovellada
Un
cartell que diu "Nens vigileu com jugueu"
El gust del
teu pintallavis i el teu secret xiuxiuejat que vaig prometre no dir
mai
Mig borratxo de cervesa i la teva respiració a la meva
orella
Al Motel Clar de Lluna
I
després hi ha factures i nens i nens i factures i el so d’una
campaneta
Per tota la vall travessant la polsosa porta
Del
Motel Clar de Lluna
La
nit passada vaig somiar amb tu, la meva amant
I el vent bufà a
través de la finestra i va aixecar la flassada
del
meu llit solitari, m’he despertat amb una cosa que vas dir
Que
és millor haver estimat, sí, és millor haver estimat
Mentre
conduïa, hi havia frescor en la brisa
I les fulles voltaven pel
cel i queien
Per una carretera tant negre que vaig fer marxa
enrere
Cap al Motel Clar de Lluna
Estava
tapiat i se’n havia anat com una vella cançó d’estiu
No
era res més que una closca buida
Vaig entrar-hi i em vaig
aturar a meu antic lloc
Vaig
treure una ampolla de Jack d’una bossa de paper
En vaig servir
una per mi i també una per tu
Després me’n vaig servir altre
fora, a l’aparcament
Del Motel Clar de lluna
3 comentaris:
Jo diria que el protagonista, més que un client o treballador, n'era el propietari, d'aquí que parli de factures, de fills i responsabilitats que no pot assumir, després d'haver fracassat amb el negoci del motel. Ara només li queda la beguda, i els records del que un dia va ser un projecte de vida. El dramatisme que transmet recorda molt al Nebraska, de fet, el disc sencer el trobo com una 'precuela', com si els personatges de Nebraska fossin l'evolució dels de Western Stars, en una fugida cap enlloc, caient cap a l'abisme.
"És millor haver estimat"... es consola pensant que és millor haver-ho intentat, encara que hagi fracassat...
Tens raó Julià, que en fos el propietari no m'havia passat pel cap, i de fet té tota la lògica, acabar la feina a altes hores de la nit no és el millor !!
Publica un comentari a l'entrada