Jo la cosa la veig així: ella, noia de casa bona i ben acostumada, ell, un pelacanyes amb les butxaques buides, sense ofíci ni benefici; ella s'encaterina d'ell i el fa anar com vol, ell ho sap però l'estima i la vol convèncer per fotre el camp per començar en igualtat de condicions, quina manía té Springsteen a voler fotre el camp sempre de tot arreu...
Mary reina d’Arkansa, no és massa aviat per somiar
El cel s’omple de llavors de nuvols i l’amor d’un bastard no pot ser redemptor
Mary, reina meva, el teu tou cos està revivint
No, no vas tard per profanar, els criats tot just s’aixequen
Bé, tan sols sóc un solitari acròbata, viure a la corda fluixa és el meu ofíci
He estat el noi brillant per la teva mala educació i una rata de clavaguera pel teu estat
Mary, reina meva, els teus aires de llibertat s’han esvaït
No ets prou home per a mi com per odiar-te o prou dona per besar-te
Arribar al capdemunt és per somiadors, podem agafar el circ i portar-lo a la frontera
Les forques estàn esperant els màrtirs que tinguin els papers en ordre
Però jo vaig nèixer per viure, per morir i tu no vàres nèixer per regnar
No és massa tard per infiltrar-te, els criats tot just estàn marxant
Mary, reina d’Arkansas, la teva blanca pell és decebedora
Et despertes i esperes amb l’esquer, i gairebé sempre et crec
Però en el teu llit Mary hi puc veure l’ombra d’un parany
No puc entendre com em pots lligar tant fort i estimar-me tant refotudament poc
Però conèc un lloc on podem anar Mary
On podem tenir una bona feina i tornar a començar nets de tot
Tinc contactes dins de Mèxic on els criats han estat vistos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada