Si hagués de buscar un significat per aquesta cançó suposo que el tema aniría cap a l'intent (reixit està clar) de sortir de merder legal que va tenir per aconseguir el control de tota la seva obra a partir del Born to Run (1975), de fet gairebé tot l'àlbum sembla una espècie de teràpia per superar tot el desgavell i el trauma que això li va suposar.
L'última estrofa l'he fet d'oida que es veu que es vàren despistar i no la posàren al llibret...
CARRERS DE FOC
Quan la nit està tranquil·la i ja no t’importa
I tens els ulls cansats i hi ha algú a la porta
I te’n adones que vols marxar
I les febles mentides i els freds murs que abraces
Et roseguen per dins i deixen que t’encaris amb
Carrers de foc
Carrers de foc
Carrers de foc
Vaig errant, un perdedor per aquests camins
Estic moribund, però noia, no puc tornar
Perquè en la foscor he sentit algú cridant el meu nom
I quan te’n adones com t’han enganyat aquesta vegada
I són tot mentides però lluito per mantenir l’equilibri
En aquests carrers de foc
Carrers de foc
Carrers de foc
Ara visc, només amb estranys
Parlo només amb estranys
Camino amb àngels que no tenen lloc
Carrers de foc
Carrers de foc
Carrers de foc
I no em miris a la cara, no
Estic tornant a casa
Però estic a la corda fluixa, creuant
Carrers de foc
Carrers de foc
Carrers de foc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada